Una foto que ha perdut els seus ulls és una foto morta.
Estem saturats d’imatges, potser és hora de començar a estripar les que han perdut la seva utilitat. El projecte Trash-a-Photo es crea amb l’objectiu d’ajudar a aconseguir aquest objectiu.
Fem-ho! Estripem-les totes!
La còpia fotogràfica, aquell senzill tros de paper amb una imatge a sobre i que tota la vida hem anomenat senzillament “foto”, sempre ha tingut una aura especial. Com si fossin objectes màgics, les hem conservat i atresorat al llarg dels anys, ens agrada tocar-les, mirar-les, assaborir-les i, fins i tot, patir-les. Son con un apèndix del nostre cos, o potser de l’ànima, fins a l’extrem en què no dubtem en citar-les com a element a salvar de l’incendi o inundació d’una casa. Cal que les fotos sobrevisquin tant com nosaltres mateixos.
Amb els temps les hem anat acumulant a caixes i àlbums mig oblidats en fons d’armari i calaixeres, gairebé sempre tancades. Aquestes fotos van perdent la seva funció a poc a poc, a força d’anys. La memòria, el record, no és a les fotos, és dins la persona que les mira. I quan ja no hi són aquells als que eren capaços de despertar-la les fotos queden orfes, inservibles, inútils. Una foto que ha perdut els seus ulls és una foto morta.
I quin destí els queda? Acabar essent mercaderia de mercats de diumenge, o potser en mans de col·leccionistes o, pitjor encara, d’historiadors. Rapinyaires de la memòria aliena, si us plau, deixeu-les morir en pau!
Trash-a-Photo és un projecte que vol contribuir a fer desaparèixer aquestes fotografies sense ulls, abandonades, sense passat ni futur. Cada dia estriparem una d’aquestes imatges, deixarem constància fotogràfica d’aquest trencament però no de la imatge original, que finalment deixa d’existir.